L'any 2005 Google va fer un moviment estratègic del qual a hores d'ara està profundament orgullós encara que hagi resultat una mica diferent del que es proposava en un inici. Quan van adquirir el que és ara el sistema operatiu mòbil i van fitxar el seu creador, Andy Rubin, Android estava pensat per a una nova generació de càmeres, per ser un motor que permetés compartir les fotografies per serveis com correu electrònic o pujar-les al núvol. En els tres anys següents fins a la sortida del primer dispositiu amb esperit Android, els de Mountain View juntament amb aquest gran innovador es van adonar que el podien utilitzar per telèfons intel·ligents.
Recentment en una conferència a Tòquio, l'antic cap d'Android i el seu creador reconeixia aquest gir a les intencions del seu genial programari. El més impressionant és que la interfície que vam trobar allà per 2008 a l'HTC Dream, el primer telèfon intel·ligent amb aquest OS, no diferia gaire del patró estètic que havia seguit quan estava pensada per gestionar càmeres de fotos. La seva interfície tàctil, així com els menús de selecció d'aplicacions ja existien prèviament i no van patir massa modificació.
En aquesta conferència explicava com les ambicions van anar creixent. De pensar en un US que serviria per propiciar una connexió fluida entre un PC o una càmera, es va veure que aquest mercat era realment petit i que calia ser més ambiciós. En aquesta època tant Microsoft com Symbian eren l'amenaça principal, atès que l'iPhone ni existia.
Avui dia no imaginem els dispositius mòbils, especialment els smartphones, sense Android. Cada dia s'activen 1,5 milions de terminals més que entren a la plataforma de Google. Paradoxes del destí, ara veiem sorgir càmeres de fotos que porten com a motor Android, com la Galaxy Camera de Samsung, i que acaben de complir aquella funció que els va donar el seu visionari. Sembla just.
font: PC World