La tecnologia de les pantalles tàctils està millorant constantment en diversos aspectes com la sensibilitat, la il·luminació, la resistència, la resolució i la nitidesa. El futur sembla estar en panells amb què puguem interactuar més enllà de la seva projecció en dues dimensions. A l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) estan desenvolupant unes pantalles tàctils elàstiques que podrien introduir l'opció de interaccionar amb la pantalla en una tercera dimensió.
En el Mitja Lab del MIT, l'inventor Dhairya Dand treballa en el seu projecte Obake, el nom d'un monstre llegendari japonès que era capaç de canviar de forma. Aquesta és lʼessència dʼaquesta nova idea de pantalla. Tenim una superfície en dues dimensions amb què podem interactuar en la profunditat gràcies a la seva elasticitat canviant-ne la forma. És per això que els seus creadors expliquen que Obake s'ubica en un pas intermedi entre el 2D i el 3D, per això l'anomenen pantalla 2.5D.
Fins ara, les interfícies tridimensionals eren una mica falses, atès que es tractava d'hologrames o projeccions. Aquí s'intenta que sigui la pròpia pantalla la que sigui capaç de sumar-hi la tercera dimensió.
Funciona amb una membrana de silicona gomosa sobre un teixit de cables connectats a actuadors que poden donar forma a la superfície. Sobre aquesta, un projector imprimeix imatges amb llum i una càmera de profunditat analitza els moviments per entendre què està passant. Per al anàlisi dels moviments, han tirat mà del motor de Kinect.
Els seus creadors han fet un vídeo del prototip en què estan treballant i és realment impressionant.
[Vimeo width = »650" height = »360"] http://vimeo.com/63494095 [/ vimeo]
La imaginació es dispara en pensar quines serien les aplicacions pràctiques duna tecnologia així. Altres empreses tenen la mateixa ambició i se sap que treballen en pantalles flexibles i mal·leables que introdueixin una nova dimensió a les interfícies.
Fa uns mesos vam veure pantalles amb textura, això és potser és un pas més enllà.
font: Dhairya Dand.